Bona nit Bloc,
Avui he retrobat la seva partitura... la de la noia de la foto... la recordo al piano i al seu entorn tota la família tractant de cantar aquelles notes impossibles... i tots cridant, i repenjant-se en els “calderons” i al final un esclafit de riures... era tot un divertimento.
Avui jo també la he tocada al piano però al meu entorn només hi havia els records...
Avui he retrobat la seva partitura... la de la noia de la foto... la recordo al piano i al seu entorn tota la família tractant de cantar aquelles notes impossibles... i tots cridant, i repenjant-se en els “calderons” i al final un esclafit de riures... era tot un divertimento.
Avui jo també la he tocada al piano però al meu entorn només hi havia els records...
En compensació aquí tenim al Pavarotti, li dedico a ella, una de les persones mes estimades de la meva vida, de fet ella es la meva vida.
8 comentaris:
Mira...has fet que em posés a taralejar-la i he anat a buscar la lletra...
Vide 'o mare quant’è bello,
Spira tantu sentimento,
Comme tu a chi tiene mente,
Ca scetato 'o faie sunnà.
Guarda, gua’, chistu ciardino;
Siente, sie’ sti sciure arance:
Nu profumo accussi fino
Dinto 'o core se ne va…
E tu dice: "I’ parto, addio!"
T’alluntane da stu core…
Da sta terra de l’ammore…
Tiene 'o core 'e nun turnà?
Ma nun me lassà,
Nun darme stu turmiento!
Torna a Surriento,
famme campà!
Vide 'o mare de Surriento,
che tesoro tene nfunno:
chi ha girato tutto 'o munno
nun l'ha visto comm'a ccà.
Guarda attuorno sti Sserene,
ca te guardano 'ncantate,
e te vonno tantu bene...
Te vulessero vasà.
E tu dice: "I' parto, addio!"
T'alluntane da stu core
Da sta terra de l'ammore
Tiene 'o core 'e nun turnà?
Ma nun me lassà,
Nun darme stu turmiento!
Torna a Surriento,
Famme campà!
Torna a Surriento...
Els records hi són i hi seran sempre amb les persones que tant s'han estimat i tant ens han estimat!
Era una cançó que quan jo era petita tocaven molt per la ràdio, en versions molt diferents i de tota mena, fins i tot traduïdes al castellà. Em porta molts records, també.
Vaja, ja som tres les que tenim els records a flor de pell... Gràcies pel regal! Un petonàs!
Ja està bé, Jaka, m'has fet entelar els ulls. Deuen ser pocs (els d'una certa edat, ep) els que no portin enganxat algun record a aquesta peça.
A mi em feien tocar el piano a les festes familiars -no hi havia tele- i sempre era la que em quedava sense menjar dolços, i els altres xerra que xerra i endrapa que endrapa... ¡Marededéusenyor!, que deia en Higgins.
Hola fanal !!!
Gràcies per la lletra, jo també m’he posat a cantar.
;)
Hola Júlia !!!
A mi em porta sobre tot el record de la meva Mare que sempre la tocava al piano.
Una abraçada,
Zel guapa, moltes gràcies per la teva visita, cada dia et llegeixo encara que no comenti massa.
Petons,
Hola Olga !!!
Ai, sí, jo també tocava el piano a les festes, però la que tocava coses “modernes” era la meva Mare, era una dona molt divertida i tenia molts recursos sobre tot humorístics.
Petons,
Publica un comentari a l'entrada