Bona nit Bloc,
He acabat de llegir aquest llibre i novament m’ho he passat molt be amb el Héctor Oliva, si a “Passatges a Amèrica” explicava la vida i aventures d’alguns catalans agosarats que hi varen anar i que hi van fer fortuna, en “la Barcelona americana” descobreix llocs, anècdotes, i curiositats de Barcelona que tenen relació amb Amèrica.
Per exemple d’on van sortir els diners per construir la casa Milà, que per cert que van ser d’un tal Josep Guardiola... l’edifici va costar unes 600.000 mil Pessetes... el Guardiola estava casat amb la Roser Segimon que al enviduar es va tornar a casar amb en Milà i aquest es el que va cridar a Gaudi per construir La Pedrera.
El que m’ha fet gràcia es que el matrimoni Josep-Roser diu que van viure uns anys al Passatge de la Concepció en un edifici senyorial que avui en dia es una residència per estudiants i que jo vaig visitar quan la Rosa volia anar a la Universitat a Barcelona.
Totes les histories tenen el seu punt de gràcia... un detall que m’ha xocat i que no hi havia caigut mai es que a les perones deuen el seu nom a la Eva Duarte de Peron... ves per ‘on . :D
He acabat de llegir aquest llibre i novament m’ho he passat molt be amb el Héctor Oliva, si a “Passatges a Amèrica” explicava la vida i aventures d’alguns catalans agosarats que hi varen anar i que hi van fer fortuna, en “la Barcelona americana” descobreix llocs, anècdotes, i curiositats de Barcelona que tenen relació amb Amèrica.
Per exemple d’on van sortir els diners per construir la casa Milà, que per cert que van ser d’un tal Josep Guardiola... l’edifici va costar unes 600.000 mil Pessetes... el Guardiola estava casat amb la Roser Segimon que al enviduar es va tornar a casar amb en Milà i aquest es el que va cridar a Gaudi per construir La Pedrera.
El que m’ha fet gràcia es que el matrimoni Josep-Roser diu que van viure uns anys al Passatge de la Concepció en un edifici senyorial que avui en dia es una residència per estudiants i que jo vaig visitar quan la Rosa volia anar a la Universitat a Barcelona.
Totes les histories tenen el seu punt de gràcia... un detall que m’ha xocat i que no hi havia caigut mai es que a les perones deuen el seu nom a la Eva Duarte de Peron... ves per ‘on . :D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada