Evito el verb

Bona nit Bloc,

Em fa molta il·lusió tenir entre les mans aquest nou llibre de poemes de la Rosa, aquesta vegada “evitant el verb ens porta a la veritat”...

La dedicatòria quasi em fa plorar, perquè se que es sincera i que surt de molt endins:
“Encara que de vegades les paraules són limitades i que el silenci és la millor manera d’expressar les sensacions més intenses, ara no vull evitar el verb i et vull dir que T’Estimo molt, mama. Un petó molt fort, ”

Et llegeixo un dels poemes ?

CAIC
Desequilibri del pulmó
si em giro cap a tu i et miro els ulls
de l’infinit, si se’t concentren en la mà
que ara t’apropes cap al llavi amb lentitud.

Desequilibri del meu gest,
convulsionat pel teu retall,
alliberat dintre del marc dels teus cabells,
el pit, el braç, el sexe en distensió,
les cames doblegades sota el sol,
els peus al ferro del balcó.

Desequilibri quan m’aboco dins del buit
Del teu perfil que ara es desfà,
Si deixes l’horitzó i em converteixo
En l’altra banda del mirall.

Sóc just a l’angle del desig.
Caic.

Rosa Comes Casas