dijous, d’abril 16, 2009

El guardian entre el centeno














Bona nit Bloc,

Aquest llibre de J.D. Sanlinger es llegeix com si algú te estes empaitant, encara que la història no interessés massa no se que hi ha que et fa avançar a pressa feta, es un llibre que fa un munt d’anys que està per aquí però encara que li he tret la pols tropezientas vegades mai em passava pel cap llegir-lo ja que per començar el títol no m’agradava, be, el trobava molt poc atractiu, i... ara resulta que es part d’un poema, i que només rascant una miqueta resulta que es molt famós i de lectura obligada etc. etc. Ai, be, m'agrada’t

Ja posats a buscar fins hi tot te una cançó dedicada.

5 comentaris:

Violette ha dit...

Em passa exactament igual que a tu. El tinc des de fa un munt d'anys i em fa una mandra... Va, gràcies al teu post un dia d'aquests el començo!!

zel ha dit...

Doncs amb la Violette ja som dues, jo també el tinc per allà, pendent...

jaka ha dit...

Violette i Zel, crec que us agradarà...jo he tardat un munt de temps a decidir-me i ara m'adono que mel estava perdent.

Petonets,

Minerva ha dit...

Encantada de que comentes este libro que hace muy poco me he leído, como sabrás por mi blog. A mí me ha gustado aunque el tema no me atraía nada, y creo que es porque Salinger es un genio de la escritura. Que engancha, aunque no quieras. Es extraño que me haya leído tan rápido un libro de un tema que no me gustaba nada. Ahí debe estar la gracia, por eso Salinger es tan famoso. Por eso y porque dicen que se volvió un poco loco...

Diari de Barcelona ha dit...

Hola Jaka!
T'escric des del Diari de Barcelona. Ens agradaria posar-nos en contacte amb tu per poder fer un petit reportatge del teu blog, que ens agrada molt! El meu mail és nllabina@diaridebarcelona.cat. Necessitaríem poder quedar aquesta setmana, si t'interessés la nostra proposta! Anem amb poc temps!!

Moltes gràcies, fins aviat!