Bona nit Bloc,
Viatjar amb Claudio Magris es fer uns viatges gens convencionals, es anar a buscar el detall, la essència, i el perquè, de cada lloc, explica les peculiaritats com poden ser les ètnies, les llengües, petits fragments d’història, etc. hi ha alguns capítols que costen una mica d’assimilar i situar-hi virtualment però el llibre resulta molt agradable de llegir i a la vegada molt instructiu.
Clar, si el lloc que explica hi has estat, llavors es fantàstic perquè t’aporta un munt de dades que potser no sabies o que te les fa recordar, així ha estat que per una estona he tornat a viure i amb intensitat el meu viatge a Prien, justs al llac Chiemsee, per visitar el fabulós palau Herrenchiemsee de Ludwig de Baviera, he recordat fil per randa aquell mati fred que vaig embarcar per anar fins a la illa on hi ha el palau, desprès ja a la illa i amb un cotxe de cavalls tot semblava un somni, els boscos, els jardins, havia plogut hi aquell cel ennuvolat li donava a tot l’ambient un aire de misteri i antiguitat, diria que era una tornada al passat bastant real.
No m’he ne pogut estar hi he anat a buscar les fotos d’aquell dia, n’he triat dues per ensenyar-te-les la del palau que deu ni do el nom que te, i l’altre a dalt del vaixell.
Viatjar amb Claudio Magris es fer uns viatges gens convencionals, es anar a buscar el detall, la essència, i el perquè, de cada lloc, explica les peculiaritats com poden ser les ètnies, les llengües, petits fragments d’història, etc. hi ha alguns capítols que costen una mica d’assimilar i situar-hi virtualment però el llibre resulta molt agradable de llegir i a la vegada molt instructiu.
Clar, si el lloc que explica hi has estat, llavors es fantàstic perquè t’aporta un munt de dades que potser no sabies o que te les fa recordar, així ha estat que per una estona he tornat a viure i amb intensitat el meu viatge a Prien, justs al llac Chiemsee, per visitar el fabulós palau Herrenchiemsee de Ludwig de Baviera, he recordat fil per randa aquell mati fred que vaig embarcar per anar fins a la illa on hi ha el palau, desprès ja a la illa i amb un cotxe de cavalls tot semblava un somni, els boscos, els jardins, havia plogut hi aquell cel ennuvolat li donava a tot l’ambient un aire de misteri i antiguitat, diria que era una tornada al passat bastant real.
No m’he ne pogut estar hi he anat a buscar les fotos d’aquell dia, n’he triat dues per ensenyar-te-les la del palau que deu ni do el nom que te, i l’altre a dalt del vaixell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada