dimarts, de desembre 23, 2008

Ahora hablaré de mi














Hola Bloc,
Aquests dies estic llegint al Antonio Gala en aquest llibre autobiogràfic, es interessant, amè i explica molt, molt, la seva vida, crec que no es deixa quasi res, amics, amors, viatges, llibres, premis, etc. de vegades però l’he trobat una mica pedant i també una miqueta cursilon quan fa servir diminutius i en segons quins moments dona la sensació de nen mimat. El domini de la llengua es impressionant i al llegir no se perquè però sento la seva veu amb el seu accent andalús dins el cap.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

jo li he llegit alguna cosa, a vegades m'agrada, pero mes que en noveles, en articles curts. es cursi si, pero té un no se que que m'agrada. Quan penso en ell, penso en els bastons, sempre. I quina cultura que arriba a tenir.

Lídia

manel ha dit...

Cursi i pedant (crec que ell ho considera elegància), si, però tret d'això, penso que té un domini natural de l'idioma. M'imagino que seria capaç d'escriure una novela "al dictat" d'un cop