Hola Bloc,
Aquests dies estic llegint al Antonio Gala en aquest llibre autobiogràfic, es interessant, amè i explica molt, molt, la seva vida, crec que no es deixa quasi res, amics, amors, viatges, llibres, premis, etc. de vegades però l’he trobat una mica pedant i també una miqueta cursilon quan fa servir diminutius i en segons quins moments dona la sensació de nen mimat. El domini de la llengua es impressionant i al llegir no se perquè però sento la seva veu amb el seu accent andalús dins el cap.
2 comentaris:
jo li he llegit alguna cosa, a vegades m'agrada, pero mes que en noveles, en articles curts. es cursi si, pero té un no se que que m'agrada. Quan penso en ell, penso en els bastons, sempre. I quina cultura que arriba a tenir.
Lídia
Cursi i pedant (crec que ell ho considera elegància), si, però tret d'això, penso que té un domini natural de l'idioma. M'imagino que seria capaç d'escriure una novela "al dictat" d'un cop
Publica un comentari a l'entrada