No hi ets

No hi ets.
Obro els ulls i veig
aquell mateix retall de cel
avui d’un blau intens
i transparent.
Penso en tu,
I et sé present en mi
en cada gest, en cada
paraula.
I lentament, sense
adonar-me’n, aquest
sentir-te tant a prop
fa que se’m fongui
la tristesa.

Poema de la Montserrat Abelló que em va recomanar que llegís... es del poemari “Memòria de tu i de mi”.