Hola Bloc,
Avui pensava que quan era petita anàvem a “matar els jueus” a la Catedral... he,he, t’imagines que passaria ara si es fes aquesta cerimònia ? era diver pogué armar aquella escandalera amb el carrau en un lloc que habitualment no podies ni parlar. També com la sorra de la platja pujava a la Ciutat a fi de absorbir la cera dels ciris, quan caminaves es sentia el crec, crec, semblava que teníem un boci d’estiu als peus,i les orelletes, les empanades i els "cuentus" que feia la Mareta , i la Marta, i les converses que sentia: “Per poc li cau el Sant Crist,, ara passen els aspirants de la Sang, els armats ja van a buscar el Sant Crist a la Rambla, les agonies, la Pietat, ja s’acaba"... demà dissabte de Glòria!!! Pensant la mona, i algun any cap al Llorito a menjar-se-la.
Explicaven el trasbals que hi va haver un any que quan els penitents amb les creus baixaven per el carrer Compte de Rius , un gat es va infiltrar pel mig de la processó i un poca-solta no se li acut res mes que espantar-lo amb el ciri, el gat va fer un bot i va anar a parar a la falda d’una dona que estava a la vorera i va fer un xiscle,(la dona,no el gat) llavors els que portaven les creus volien veure que passava i al girar-se xocaven les creus lo que produïa un soroll sec i continuat com de metralleta, llavors un sector de públic que només sentien el soroll van començar a cridar: Els maquis, els maquis !!! feia pocs anys que havia acabat la guerra i de quan en quan en baixaven de les muntanyes. Jo ho recordo molt vagament, era molt petita i tinc un flaix de que en van agafar d’una revolada i em vam portar a dins de la botiga dels Avis que estava al carrer Sant Agustí i es que l’esglai que es va produir va ser de efecte dominó... aiblocmeuesperoquehagisrigutunamiqueta.
Avui pensava que quan era petita anàvem a “matar els jueus” a la Catedral... he,he, t’imagines que passaria ara si es fes aquesta cerimònia ? era diver pogué armar aquella escandalera amb el carrau en un lloc que habitualment no podies ni parlar. També com la sorra de la platja pujava a la Ciutat a fi de absorbir la cera dels ciris, quan caminaves es sentia el crec, crec, semblava que teníem un boci d’estiu als peus,i les orelletes, les empanades i els "cuentus" que feia la Mareta , i la Marta, i les converses que sentia: “Per poc li cau el Sant Crist,, ara passen els aspirants de la Sang, els armats ja van a buscar el Sant Crist a la Rambla, les agonies, la Pietat, ja s’acaba"... demà dissabte de Glòria!!! Pensant la mona, i algun any cap al Llorito a menjar-se-la.
Explicaven el trasbals que hi va haver un any que quan els penitents amb les creus baixaven per el carrer Compte de Rius , un gat es va infiltrar pel mig de la processó i un poca-solta no se li acut res mes que espantar-lo amb el ciri, el gat va fer un bot i va anar a parar a la falda d’una dona que estava a la vorera i va fer un xiscle,(la dona,no el gat) llavors els que portaven les creus volien veure que passava i al girar-se xocaven les creus lo que produïa un soroll sec i continuat com de metralleta, llavors un sector de públic que només sentien el soroll van començar a cridar: Els maquis, els maquis !!! feia pocs anys que havia acabat la guerra i de quan en quan en baixaven de les muntanyes. Jo ho recordo molt vagament, era molt petita i tinc un flaix de que en van agafar d’una revolada i em vam portar a dins de la botiga dels Avis que estava al carrer Sant Agustí i es que l’esglai que es va produir va ser de efecte dominó... aiblocmeuesperoquehagisrigutunamiqueta.
1 comentari:
Ha,ha,ha... quins temps! Era com una tragicomèdia. Si que fa riure ara. Per sort es viu d'una altre manera, amb mes llibertat, no? No tornaria pas endarrere jo, be per retrobar els que ja no hi son si... Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada