Bloc,
Sempre les boles de vidre han estat els objectes màgics i misteriosos que diuen que et desvetllen el futur si les consultes...
Avui com molts dies he consultat la meva, que sempre i al contrari del que " hauria" de ser em porta al passat, les espurnes d’or del seu interior em mostren imatges d’una estança inoblidable al Palau d’hivern...
Ponts
De nit, quan la ciutat s’amaga dins ella mateixa,
i plou, i és deserta, i ningú no la travessa,
surts a passejar i incansablement la recorres,
amunt i avall, sense treva,
enfilant tot carrer que se t’ofereix
i apedaçant en el record
filagarses d’altres tombs,
car les ciutats són fetes per endinsar-s’hi,
per passejar-les a fons, com un cos,
però llavors un s’adona que aquesta
deserta, tancada, silenciosa
no és sinó un seguit de ponts i passeres
que ens porten, absurdament, d’un lloc a l’altre
sense destinació final.
Aquí el centre és una entelèquia.
Aquesta és la ciutat dels insomnes,
Dels qui porten el centre dins seu.
I ara, quan d’això t’hagis adonat,
torna a casa i deixa que la son et venci,
Perillós caminant de tu mateix
que passes les hores perseguint-te
pels carrers estranys d’una ciutat que no és
la teva.
Només a vosaltres, però,
us serà donat l’espetec d’una lluïssor
al fons d’un canal,
i els tocs de les campanes que creixen amb
la llum
enllà d’aquest silenci.
Àlex Susanna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada