La contraportada del llibre diu: El poeta polonès Czeslaw Milosz és un far indispensable de la poesia del nostre temps. Nascut l’any 1911 a Vilnius i mort a Cracòvia el 2004, Milosz ha estat testimoni dels grans horrors del segle XX. Del seu astorament davant del món, neix una poesia que s’interroga, que evoluciona constantment i que, al capdavall, es dreça com una reflexió moral que esdevé imprescindible encara avui dia. Va rebre el Premi Nobel de Literatura l’any 1980 i pel conjunt de la seva obra ha estat considerat com un Goethe del segle XX. Xavier Farré l’ha incorporat a la nostra tradició literària amb una traducció impecable que ha merescut el premi Ciutat de Tarragona.
Quan surt la lluna
Quan surt la lluna i les dones passegen amb vestits estampats
Em fascinen els seus ulls, pestanyes i tot el mecanisme del món.
Em sembla que d’una mútua inclinació tan gran
Es podria finalment extreure la definitiva veritat.
Xavier, encara recordo una nit de tardor en que ens vas fer vibrar recitant al poeta.
Records allà on siguis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada