M’ha impressionat molt la personalitat de Paul Bowles al llegir el seu llibre “Memorias de un nómada” tenia una vaga idea d’ell per allò “Del cielo protector” però ara l’he descobert com un gran compositor, la seva vida es fascinant viatjant sense parar però sense deixar de treballar en cap moment.
Una anècdota que m’ha cridat l'atenció... explica que un bon dia la seva dona Jane Bowles també escriptora va rebre un sobre molt voluminós amb un munt de folis de la Anais Nin on li criticava sense pietat la novel•la que acabava de publicar Dos damas muy serias I dient-li que mai seria bona amb l’ofici d’escriure, no entenc precisament a la Anais que si no hagués estat pels seus diaris del demés que va escriure no ha quedat res, i l’anècdota segueix... diu que al cap d’un temps sortien el Paul i la Jane d’una botiga de Nova York i estava nevant amb un fred de mil dimonis i la A. Nin va aturar a la Jane i la va tenir mes de mig hora allí al carrer dient-li de paraula tot el que li havia dit pe escrit. En fi inversemblant...
Una anècdota que m’ha cridat l'atenció... explica que un bon dia la seva dona Jane Bowles també escriptora va rebre un sobre molt voluminós amb un munt de folis de la Anais Nin on li criticava sense pietat la novel•la que acabava de publicar Dos damas muy serias I dient-li que mai seria bona amb l’ofici d’escriure, no entenc precisament a la Anais que si no hagués estat pels seus diaris del demés que va escriure no ha quedat res, i l’anècdota segueix... diu que al cap d’un temps sortien el Paul i la Jane d’una botiga de Nova York i estava nevant amb un fred de mil dimonis i la A. Nin va aturar a la Jane i la va tenir mes de mig hora allí al carrer dient-li de paraula tot el que li havia dit pe escrit. En fi inversemblant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada