Crec que per entendre una mica l’obra de Proust son cabdals les últimes pàgines del “Temps retrobat” on intueixes de quina forma es pot plasmar una sensació o un sentiment, cosa que trobo molt difícil... Per sort si m’ho proposo arribo ha sentir el só de la campaneta de Combray i puc reviure intensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada