Una instantània del carrer del “vidre” on hem visitat el estudi d’un jove fotògraf Xavier Argente que està preparant una exposició, les fotografies m’han agradat molt, segur que tindrà molt èxit.
diumenge, de març 12, 2006
Diumenge passejant per la Ciutat
Una instantània del carrer del “vidre” on hem visitat el estudi d’un jove fotògraf Xavier Argente que està preparant una exposició, les fotografies m’han agradat molt, segur que tindrà molt èxit.
dissabte, de març 11, 2006
Niki Saint Phalle
París, un matí de setembre, un petit cafè just al costat de la Font de Igor Stravinski... "petit déjèuner" encara sento la flaire del Croissant recent fet, delicios , fa fresca, si la felicitat existeix crec que aquell va ser un moment per recordar sempre, es allò tant recurrent però no sabria com mes expressar-ho: “Sempre ens quedarà París”
dijous, de març 09, 2006
Presentació del darrer llibre de Olga Xirinacs
Avui a la llibreria La Capona ha tingut lloc la presentació del darrer llibre de la Olga Xirinacs, “El hijo del tejedor” la presentació anat a càrrec del escriptor Emili Rosales, que com anècdota diré que en un impuls ( no se si premeditat o no ) ens ha explicat al públic quasi tota la trama del llibre, hi hagut un riure espontani pel assistents quan ha dit: i no continuo mes... i es que em sembla que ja no hi havia mes per explicar.
Es el primer llibre de la Olga escrit en castellà, ella fa molt de temps que reivindica les traduccions pels escriptors del nostre petit País, la projecció al exterior només pot venir donada per la traducció.
Brindis amb xampany ( no m’agrada la paraula cava i per cert a la Olga tampoc) avellanes de la terra, amics, coneguts, escriptors, una vetllada molt agradable i la dedicatòria del llibre:
..., el teu mateix color fa el tapís com una aurora resplendent, Olga Xirinacs
Es el primer llibre de la Olga escrit en castellà, ella fa molt de temps que reivindica les traduccions pels escriptors del nostre petit País, la projecció al exterior només pot venir donada per la traducció.
Brindis amb xampany ( no m’agrada la paraula cava i per cert a la Olga tampoc) avellanes de la terra, amics, coneguts, escriptors, una vetllada molt agradable i la dedicatòria del llibre:
..., el teu mateix color fa el tapís com una aurora resplendent, Olga Xirinacs
dimecres, de març 08, 2006
dilluns, de març 06, 2006
Blocs, blocs i mes blocs !!!
Avui al bloc “infotinet” llegia això del fenomen dels blocs em sembla que deien que ni ha com a 20 milions... i penso: Que ens indueix a fer-nos un bloc? I a mi particularment que es el que mi ha portat?
Reflexiono: Tota la vida m’he fet agendes, diaris, llistes, notes, tot ho apunto. Primer al ordinador hi tenia només l’agenda, desprès ja va venir un reguitzell de blocs de notes, música, llibres, feines (totes classificades), pensaments, adreces. Quan treballo tinc tota una sèrie de blocs oberts al escriptori, faig copy-paste, guardo, obro, tot un ball de blocs, es pràctic.
Però desprès els llibres ja es van subdividir, els que m’havia llegit, els que tenia per llegir, els que em volia comprar ... i un dia vaig pensar que estaria be penjar un bloc a la xarxa per posar-hi els llibres que anava llegint i que hi podria posar una imatge i algun petit comentari de si m’havia agradat ect. hi ho vaig fer, desprès em vaig animar hi en vaig fer un “dels meus records” per fer petits apunts també per posar-hi fotografies i coses que precisament que m’agraden recordar, aquestos i algun altre estan flotant anònims per la xarxa, estan girant en mig dels 20 milions...
Reflexiono: Tota la vida m’he fet agendes, diaris, llistes, notes, tot ho apunto. Primer al ordinador hi tenia només l’agenda, desprès ja va venir un reguitzell de blocs de notes, música, llibres, feines (totes classificades), pensaments, adreces. Quan treballo tinc tota una sèrie de blocs oberts al escriptori, faig copy-paste, guardo, obro, tot un ball de blocs, es pràctic.
Però desprès els llibres ja es van subdividir, els que m’havia llegit, els que tenia per llegir, els que em volia comprar ... i un dia vaig pensar que estaria be penjar un bloc a la xarxa per posar-hi els llibres que anava llegint i que hi podria posar una imatge i algun petit comentari de si m’havia agradat ect. hi ho vaig fer, desprès em vaig animar hi en vaig fer un “dels meus records” per fer petits apunts també per posar-hi fotografies i coses que precisament que m’agraden recordar, aquestos i algun altre estan flotant anònims per la xarxa, estan girant en mig dels 20 milions...
Ara per últim he fet aquest de Bloc, i no me plantejat perquè el feia hi poso el que em passa pel cap i li puc explicar el que vull, de fet jo pensava que un bloc era una cosa intima i que ningú llegiria i en canvi m’he trobat un munt de gent fantàstica que tenen blocs fantàstics que saben un munt de coses i que ens comuniquem. Quasi res, un altre finestra oberta al mon!!!
dissabte, de març 04, 2006
Solitud
Bloc, sempre hi ha alguna assignatura que tinc pendent i avui n’he aprovat una al acabar de llegir “solitud” de la Caterina, ja fa temps que el tenia per allí però em feia una mandra horrorosa posar-me en aquell “brete”, allò del drama rural, les cabres, les muntanyes... però be, m’agrada’t, fins hi tot m’ho he passat be, tenia com un delit per continuar i veure que li passava a la pobre Mila.
Crec que la fama del llibre està mes que justificada, la narrativa es excel•lent les descripcions de paisatges, ambients ect. els veus.
En el sentit pràctic he patit, primer amb la pujada cap a la ermita em notava fins i tot com un cansament, desprès amb l’estat rònec i desastrós que la Mila troba l’ermita i la casa i que li toca arreglar, i quan ho te tot ben netet llavors pugen els brètols del Poble a fer l’Aplec i li desmunten tot, l’home que mes val ni parlar-ne, una inutilitat total, sort del Pastor i les seves rondalles... i encara que el final es bastant trist, crec que també es pot interpretar com una alliberació de la Mila cap un futur millor.
Crec que la fama del llibre està mes que justificada, la narrativa es excel•lent les descripcions de paisatges, ambients ect. els veus.
En el sentit pràctic he patit, primer amb la pujada cap a la ermita em notava fins i tot com un cansament, desprès amb l’estat rònec i desastrós que la Mila troba l’ermita i la casa i que li toca arreglar, i quan ho te tot ben netet llavors pugen els brètols del Poble a fer l’Aplec i li desmunten tot, l’home que mes val ni parlar-ne, una inutilitat total, sort del Pastor i les seves rondalles... i encara que el final es bastant trist, crec que també es pot interpretar com una alliberació de la Mila cap un futur millor.
divendres, de març 03, 2006
Sabates noves
Bloc, que et semblen les sabates noves ?
I es que mira-les
Per on les miris
Son xulissimes
Son un regal, ahir vaig fer anys i no per molts anys sinó... molts, molts anys !!! Felicitats? Oh !! gràcies !!!
I es que mira-les
Per on les miris
Son xulissimes
Son un regal, ahir vaig fer anys i no per molts anys sinó... molts, molts anys !!! Felicitats? Oh !! gràcies !!!
dijous, de març 02, 2006
Moralejas confortables
Avui fa molt fred encara... i això que ja sembla que vol arribar la primavera, de totes maneres en el temps de la nena de la foto en feia molt mes, eren els temps de la postguerra, infàncies en blanc i negre i que la gent es tenien que inventar el que fos per sentir una mica mes de confort, no hi havia quasi res, ni fils, ni robes, ni pa blanc, ni...
La nena tenia un germà ja gran (15 anys), la Mare un dia va aconseguir com un miracle trobar un parell de samarretes apelfades pel germà, allò era una cosa extraordinària per combatre el fred, però eren de color rosa !!
El germà es va revoltar: Ell no podia anar amb una samarreta de color rosa!!!
La Mare amb sentit pràctic li va dir : Moraleja: Vaya yo caliente riase la gente.
I la nena que estava molt atenta, de sobte va cridar:
Jo també en vull una d’aquestes moralejas !!!
dimecres, de març 01, 2006
Imatge
imatge. 1. Reproducció d’un objecte material donada per un sistema òptic. 2. Reproducció d’un objecte material mitjançant la fotografia o una tècnica similar. 3. Representació o reproducció d’un objecte o d’una figura en les arts gràfiques i plàstiques. 4. Il•lustració d’un llibre. 5. Persona o cosa que té una relació de semblança o d’analogia amb un altra. 6. Símbol o representació material d’una realitat invisible o abstracta. 7. Idea que es té d’algú o una cosa. 8. Representació mental elaborada a partir d’una percepció anterior. 9. Tenir bona (o mala) acceptació social. Tenir imatge, gaudir de bona acceptació.
De les 9 definicions em quedo amb la número 6 com a peu.
Símbol o representació material d’una realitat invisible o abstracta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)