jaka

Brooklyn

2012-01-21T19:32:00.002+01:00

Bona tarda Bloc,

Colm Tóibín, i un dels seus llibres "Brooklyn" es la última lectura del Club, un bon "descobriment" per part meva, m’agrada’t molt la història que explica i que fa que estiguis neguitós per arribar al final, i tot que no es cap llibre de intriga, però potser el neguit es mes aviat perquè el final sigui el que el lector desitja... la manera en que està narrat fa viure quasi realment la vida de la Eilis , per exemple el viatge amb vaixell de Liverpool a Nova York... m'he sentit com una mica marejada... La Eilis quan arriba a Brooklyn passa cada dia per anar a la feina pel carrer que veus a la foto, també en aquest vídeo pots escoltar la música que sonava als balls del Pare Flood els divendres a la Parròquia...

Un apunt, Colm Tóibín viu a Dublin però passa llargues temporades al Pallars i parla català.

Anaïs Nin

2012-01-14T20:48:00.003+01:00

Bona tarda Bloc,

He acabat de llegir un llibre de l’Anaïs, "Una espia a la casa del l'amor", el vaig agafar de la Biblioteca doncs el tenien posat a les novetats ja que es una edició recent, volia donar-li a l’Anaïs un altre oportunitat per veure si m'agradava una mica mes que altres llibres que he llegit d'ella però malgrat estar escrit amb un bon gust impecable i poètic no m'ha entrat. Continuo pensant que la gran obra de la Nin son els seus diaris, que m'encanten per la seva vida tant interessant i el munt de persones celebres que va conèixer... crec que ara se estan editant novament amb noves histories i noms que per qüestions del temps no s’havien pogut publicar. Potser tornaré a llegir-los ...

El gran Gatsby

2012-01-11T22:33:00.002+01:00

Bona nit Bloc,

Fa uns dies que al Club de lectors vam compartir la lectura del "Gran Gatsby " feia molts anys que l'havia llegit i havia vist la peli però mi vaig tornar ha enganxar, la manera d'escriure del F. Scott Fitzgerald em va semblar una vegada mes molt harmoniosa i amable, també vaig tornar a veure la peli va valdre la pena només per veure a un Robert Redford guapíssim, melancòlic i misteriós tot enamorat... buscant per la xarxa he trobat molts vídeos sobre el tema aquí t’he en deixo un molt curiós i divertit "El gran Gatsby en tres minuts".

Màgica Nit de Reis

2012-01-05T20:36:00.003+01:00

Bona tarda Bloc,

Acabo de sentir els coets d’avís de que els Reis ja han arribat per via marítima a la nostra Ciutat i tot d'una m'han començat a venir al cap moltes nits de reis viscudes i que per mi sempre han estat màgiques, sempre he sentit aquesta il·lusió -potser infantil- encara que potser per això continuo sentit les emocions que la envolten.

Quant era petita la meva Mare tenia la botiga que pots veure a la pintura que he posat, llavors tal nit com avui les botigues podien estar obertes fins a les 12 de la nit per tal de que els Reis, patges i seguici tinguessin temps de comprar tot el que la gent demanava a les cartes, això avui no te massa sentit ja que ara es obra i tanca segons l'humor dels nostres governants però llavor sí, llavors era com una cosa molt especial i era bonic que fos tant, tant tard i que hi hagués tanta llum als carrers.

Recordo un moment de gran emoció quan un patge reial que anava amb un camell molt alt, altíssim, em va tirar un paquet que hi posava el meu nom...

Recordo molt també una botiga que tenia al aparador aquelles cases de nines de somni i que cada any posava a la carta però que mai me la van portar, en canvi una vegada els Reis mentre jo dormia van entrar pel balcó de la meva habitació i van tirar passadís avall per deixar un joc de cafè a la cuina, l’endemà em va agafar una mena d'esglai de pensar que els havia tingut tant prop.

També hi va haver molts matins de Reis solidaris en que amb la meva Mare anaven a la Residencia dels pobres a portar molts mants i peücs de llana que la meva Mare que era molt traçuda confeccionava per encàrrec dels Reis.

Hi com no podia ser d'altra he recordat el famós tango d'en Gardel... amb la meva Mare sempre el cantaven hi a mi m'agrada molt allò de " que cuadro compañeros no quiero ni acordarme" que actualment també es podria utilitzar per moltes situacions que estem vivint. Ara, m'adono que algunes vegades te parlat dels tangos amb relació amb la meva Mare i això té una explicació, els temps del jovent de la meva Mare la moda era tocar el piano i cantar les cançons del moment per això jo em se uns quants tangos que sempre cantàvem mortes de riure. Respecte amb això de tocar i cantar la meva Mare tenia una anècdota genial... ella tenia una germana que es deia Virginia i dos amics molt amics les pretenien, i un dia que les van anar a visitar a casa seva la meva Mare que era molt tremenda es va asseure al piano i l'Ignasi i el Bernabé que eren els dos pretendents es van posar als costats un a l dreta i l'altre a l'esquerra i la Rosa (la Mare) es va a posar a tocar i cantar una cançó de les de moda, i havia un moment que la cançó deia "Si supieras las veces que he soñado que de nuevo te tenia a mi lado" però ella ho va canviar una mica i mirant a dreta i esquerra va cantar "que tenia un burro a cada lado"... per la teva informació i a pesar totes dues germanes es van casar amb el Bernabé i l' Ignasi.

En aquest moment ja tinc al balcó l'aigua pels cavalls i moniatos i patates també les sabates de l'Alexis i la Irina. maremevaquinsnervis.

Time to say goodbye

2011-12-30T23:18:00.007+01:00

Bona nit Bloc,

Be, com diu la cançó que he triat per el vídeo d'aquest any "es temps de dir adéu " de dir adéu a tots els dies passats d'aquest 2011 , ha moments irrepetibles, ni haurà de semblants però mai mes seran els mateixos... miro enrere i amb això m'ajudes tu amb els posts i les imatges i faig com un petit resum ho mes ben dit recordo els moments mes difícils, sobre tot referent a la malaltia, les proves, les esperes, però per sort i de moment amb final feliç... quan entres a la consulta i el metge et diu "Bones noticies", el patiment constant per els fills per aquest temps desconsiderat que ens ha tocat viure, desprès hi ha les emocions...la tendresa dels nens, la indignació, les manifestacions, les lectures, els nous amics de la xarxa...els moments màgics...cada imatge porta el record d'un moment molt concret i l'estat d'ànim en que va ser publicat.

Be, hi ara cridem tu i jo molt fort BON ANY 2012 a tota la xarxa mundial !!!

Ja es Nadal

2011-12-24T13:44:00.003+01:00

Va pensiero

2011-12-21T23:48:00.001+01:00

Bona nit Bloc,

Ahir em va arribar via Facebook i mitjançant un profe de música que vaig tenir, aquest vídeo que està penjat al Youtube que em va posar la pell de gallina em vaig emocionar una i altra vegada, el "va pensiero" es el que canten el cor d'esclaus a "Nabuco" i que sempre m‘agrada’t molt, ara, el que va passar en aquesta representació a Roma dirigida per Ricardo Muti es antològica, val la pena veure'l i llegir les circumstancies que es van confabular aquell dia. Crec que aviat tots cantarem com els esclaus de Verdi per la CULTURA que està morint envers de tots aquests afers que estan passant i que molts de nosaltres (els esclaus) no entenem res.

Aquí et poso el text que adjunta el vídeo espero que no ploris massa, a mi sem vam escapar les llàgrimes.

El último 12 de marzo, Silvio Berlusconi debió enfrentar la realidad. Italia festejaba el 150 aniversario de su unificación y en esa ocasión se dio en la ópera de Roma la ópera "Nabucco" de Giuseppe Verdi, dirigida por el maestro Ricardo Muti. Nabucco es una obra tanto musical como política: evoca el episodio de la esclavitud de los judíos en Babilonia, y su famoso coro "Va pensiero" es el canto de los esclavos oprimidos. En Italia, este canto es el símbolo de la búsqueda de libertad del pueblo, que a fines del siglo XIX -época en que se escribió la ópera - estaba oprimido por el imperio Habsburgo, al que combatió hasta la ceación de la Italia unificada. Antes de la representación, Gianni Alemanno, alcalde de Roma, subió al escenario para pronunciar un discurso denunciando los recortes al presupuesto de cultura que hizo el gobierno, a pesar de que Alemanno es miembro del partido gobernante y viejo ministro de Berlusconi. Esta intervención política, en un momento cultural de los más simbólicos para Ialia, produciría un efecto inesperado, puesto que Berlusconi en persona asistía a la representación.  Relatado luego por el Times, Ricardo Muti, director de la orquesta, contó que fue una verdadera velada de revolución: "Al principio hubo una gran ovación en el público. Luego comenzamos con la ópera. Se desarrolló muy bien hasta que llegamos al famoso canto Va pensiero. Inmediatamente sentí que la atmósfera se tensaba en el público. Hay cosas que no se pueden describir, pero uno las siente. Era el silencio del público que se hacía sentir. Pero en el momento en que la gente se dio cuenta que empezaba el Va Pensiero, el silencio se llenó de verdadero fervor. Se podía sentir la reacción visceral del público ante el lamento de los esclavos que cantan: "Oh patria mía, tan bella y perdida." Cuando el coro llegaba a su fin, ya se oían en el público varios "bis". El público comenzó a gritar: "¡Viva Italia!", "¡Viva Verdi!", "¡Larga vida a Italia!". La gente en el gallinero comenzó a arrojar papeles con mensajes patrióticos. En una única ocasión Muti había aceptado hacer un bis para el "Va Pensiero" en la Scala de Milán en 1986, puesto que para él la ópera no debe sufrir interrupciones. "Yo no quería sólo hacer un bis. Tenía que haber una intención especial para hacerlo", relata. Pero el público ya había despertado su sentimiento patriótico. En un gesto teatral, Muti se dio vuelta y miró al público y a Berlusconi a la vez,  "Sí, estoy de acuerdo con esto. "Larga vida a Italia". Pero... Ya no tengo más 30 años y he vivido mi vida, pero recorrí mucho el mundo, y hoy tengo vergüenza de lo que sucede en mi país. Entonces accedo a vuestro pedido de un bis para el Va Pensiero, nuevamente. No es sólo por la dicha patriótica que siento, sino porque esta noche, cuando dirigía el Coro que cantó "Ay mi patria, bella y perdida" , pensé que si seguimos así vamos a matar la cultura sobre la cual se construyó la historia de Italia. En tal caso, nuestra patria estaría en verdad "bella y perdida". (Aplausos , incluidos de los artistas en escena) Continuó: Ya que reina acá un clima italiano, yo, Muti, me callé la boca muchos años. Quisiera ahora... tendríamos que darle sentido a este canto; estamos en nuestra casa, el teatro de Roma, y con un coro que cantó magníficamente bien y que acompañó espléndidamente. Si quieren, les propongo unirse a nosotros para que cantemos todos juntos. Entonces invitó al público a cantar con el coro de esclavos. "Vi grupos de gente levantarse. Toda la ópera de Roma se levantó. Y el Coro también. Fue un momento mágico en la ópera. Esa noche no fue solamente una representación de Nabucco, sino también una declaración del teatro de la capital para llamar la atención a los políticos."

Peix de gat

2011-12-16T23:12:00.002+01:00

Bona nit bloc,

Ahir vam tenir trobada al Club de lectors, el llibre que vam comentar es la última publicació del benvolgut i admirat Jordi Tiñena que es per mi un gran escriptor, cap llibre d'ell m'ha defraudat encara que uns m'han agrada't mes c’altres mes que res pel argument però mai per la forma i la narrativa. "Peix de gat" es una història que passa a Tarragona i quasi tota al barri del "Serrallo" encara que podria ser a qualsevol lloc, els personatges es poden trobar a molts pobles i ciutats i en el mateix moment en que transcorre el temps de la novel·la. Els comentaris al Club van ser tots molt favorables i el text va donar peu a múltiples intervencions, ara, el proper dimarts gaudirem de la visita del Jordi i serà magnífic pogué compartir amb ell una estona parlant del seu llibre.

Jordi Tiñena es un Tarragoní de Barcelona dic que es Tarragoní perquè ja fa un grapat d'anys que està aquí, he tingut el privilegi de compartir molts actes literaris amb ell i soc molt feliç de pogué xerrar amb ell encara que siguin uns moments quan ens troben per la Ciutat. Es un escriptor cibernètic diria jo doncs quan la Internet va començar a treure el nas per aquí ell ja tenia un Web personal que val la pena visitar ja que sempre està actualitzat.

Aquí el vídeo del "Peix de gat"

Retrats familiars

2011-12-13T13:15:00.002+01:00

Hola Bloc,

Diferencies entre els retrats familiars, un del segle passat que va fer el meu Pare i un altre que fa pocs dies que he fet jo... els d'abans estan com a mes seriosos... potser això de les fotos imposava mes.

dels records

2011-12-08T22:38:00.002+01:00

Bona nit Bloc,

Avui es dia de estrenar, però plou molt, molt, l'abric nou de quadres escocesos es quedarà molt ben penjat dins l'armari a esperar que escampi el temps, però la Montse no, avui es dia d'estrenar i el que toca, toca, per això es vesteix tota de blau elèctric, llampant, viva, agafa el paraigües i apa cap al carrer, al passeig i a la Rambla no hi ha ni una ànima però ella va amunt i avall amb compte això si de no mullar-se, sota el paraigües les dos amigues riuen... es allò dels records que venen de sobte, la Montse ja no hi es, els quadres escocesos tampoc però el blau elèctric sobre surt donant forma al record.

Siri "Elegia per un americà"

2011-12-04T22:55:00.002+01:00

Bona nit bloc,

Acabo de llegir un altre llibre de la S. Hustvedt "Elegia per un americà" una història que no m'ha defraudat gens, l'acció transcorre a Brooklyn ( on viu l'autora) i les fotos corresponen al Prospect Park que hi ha allí i es on es passegen la Miranda, l'Eggy i el Erik protagonistes del llibre, m'agrada aquesta escriptora perquè aprofundeix en les personalitats dels seus personatges incloent els seus treballs...

Per cert el Park pel que veig es preciós un altra vegada quan torni a Brooklyn el visitaré.

3 anys !!!

2011-11-29T22:53:00.004+01:00

Bona nit Bloc,

Demà 30 de novembre fa tres anys que va arribar l'Alexis... recordes ? Ahir ja vaig rebre la invitació per la seva festa que com pots veure aquest any va de pirates, m ‘agrada’t molt i es que està molt elaborada... Per molts anys pirata de l'ànima !!!

A gastar !!!

2011-11-28T23:19:00.004+01:00

Bona nit Bloc,

la setmana passada, ja es passada, com passa, i jo sense aturar-me per aquí... la foto.... 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, iiiiiiiiiiiiiii 0 !!!! A gastar !!!! encesa de llums a tota la ciutat, festa, confeti, alegria...i les nines de Famosa tornaran al Portal... a pesar de tot jo continuo emocionant-me... potser quan sigui gran ja no em farà tanta gràcia.

Entre parèntesis, ara et dic una cosa que no te res a veure amb les llums, Nadal ect. Quan venia cap a casa anava al costat meu una senyora que parlava amb el mòbil i deia: Aquet Artur Mas ens matarà... ai, ai,

El setè dia va descansar...

2011-11-19T23:44:00.006+01:00

Bloc,

Apunts setmanals destacats.

i el sisè dia ja tenia una mica d’esgotament però m’havia compromès a ajudar en un Taller de P3 a l’escola del Miracle (on va el meu net Alexis) l’activitat va ser tot un èxit pots veure a la foto algunes estrelles i núvols que van elaborar els nens després d’haver llegit un poema, pescar peixets... vam acabar tots ben plens de purpurina i molt contents... vaig dinar a quarts de sis... i el setè dia Algú va descansar però jo he hagut de fer un munt de feina atraçada... clar... tanta disbauxa...

El setè dia va descansar...

2011-11-19T23:39:00.002+01:00

Apunts setmanals destacats.

Bloc,

i ja estem al cinquè dia, vetllada fantàstica amb el recital de la Rosa Comes al Institut Pons Icart, es va crear un ambient molt intens, hi havia alguna cosa flotant al aire, a banda dels poemes, la veu, les explicacions, també la presentació per part de la Maite Blay i veure que hi ha un alumnat que estan treballant amb la poesia de la Rosa...

Tornar

El setè dia va descansar...

2011-11-19T23:38:00.001+01:00

Apunts setmanals destacats.

Bloc,

i arriba el dimecres amb L’Obrera de Perejaume a la Sala Trono, impactant, obra molt difícil de dir i representar, sensació de molta pau... també pots veure els tres actors que la representen (nota frívola: es de bon veure que la “Maribel” a banda de bona cuinera, es una gran actriu)...

Tornar

El setè dia va descansar...

2011-11-19T23:00:00.001+01:00

Apunts setmanals destacats.

Bloc,

el tercer dia tot es Maria Aurelia Capmany i Jaume Vidal, a la U.R.V. jornades sobre aquestes persones tan singulars, parlen molts deixebles del Jaume i expliquen moltes anècdotes de la seva vida a la nostra ciutat, i per arrodonir-ho Teatre de Cabaret Literari, amb alumnes del Institut del Teatre i esquetxos dels espectacles que es feien a la Cova del Drac... records, el carrer Tuset, l’Andreu, la Marta....

Tornar