dilluns, d’agost 10, 2015

El comisario Montalbano

Bona nit Bloc,

Deixa’m que t’expliqui... ja estic a punt de tancar la tele definitivament, el únic que aguanta son els dibuixos per la canalla que tot sovint tinc per aquí, el Canal de la Clàssica, i algun refrito  de la dos que de totes maneres es tot molt repetit i això sí,  encara podré gaudir de dos o tres episodis del  Comisario Montalbano  del escriptor  Andrea Camilleri, tinc algun llibre d’ell per aquí però aquesta sèrie sa de veure en pel·lícula i la veritat es que m’encanta i em fa riure i m’agafa ganes de anar a Vigata encara que se que no existeix... el Salvo es un bon gurmet sobre tot de plats a base se pasta, mira, l’altra dia vaig cuinar aquests espaguetis amb cloïsses i estaven boníssims (sense parmesà eh !! ) en fi doncs com et deia ara ja s’acaba i francament la resta de canals... alguns son com el NODO, i d’altres... si fins hi tot el “saber y ganar” em se les respostes perquè repetimos y repetimos...
   

Espaguetis amb cloïsses “Montalbano”


dissabte, d’agost 08, 2015

La nova escena


Bona nit Bloc,


Doncs mira, “la nova escena” es un web que publica coses de música, entrevistes, ectr. i també te una secció del “instagramer de la quinzena” i aquesta primera quinzena  d’agost me van dir si volia ser jo, be, em va fer gràcia surt un petit text i sis fotos format Instagram, es pot veure a @jakajaka

dilluns, d’agost 03, 2015

Espejo de sombras

Bona nit Bloc,

Continuo revisant la biblioteca que tinc per aquí que ara es meva, llibres heretats i d’altres comprats però no llegits, com es el cas d’aquest “Espejo de sombras” que no se’m va acudir llegir mai, segurament perquè el títol i la portada no m’agradava, però com ara vull fer una tria i canviar algunes ubicacions m’he proposat abans de descartar veure, esbrinar que expliquen aquests llibres “malditos”... 

be, en el cas del d’avui resulta que jo tenia una idea (només idea) de qui era Leopoldo Panero, poeta, alguna vegada vaig llegir un poema d’ell que dit sigui de pas vaig trobar que era un rotllo, però el nom de Felicidad Blanc que es l’autora del llibre no em deia res i al llegir la Sinopsis del llibre vaig veure que era la esposa del Leopoldo i que es una biografia molt interesant... he trobat que va ser una dona valenta a pesar de que la seva vida no va ser fàcil i com tot sovint passa amb les dones va tenir que renunciar a desenvolupar la seva personalitat, a la meva manera de veureu el Leopoldo era un egoista i fins al final quant ja no hi havia temps va suavitzar una mica el tracte personal amb la Felicidad... desprès hi havia els tres fills tots poetes però bastant conflictius de caràcter... Be, m‘agrada’t  cabussar-me per aquestes pàgines i també fer recerca per internet,

 aquí una fotografia de la Felicidad i els seus fills...    



dissabte, d’agost 01, 2015

El soroll del silenci


Bona nit bloc,

Potser no sabré explicar-to es una experiència que encara no m’ho acabo de creure, es sortir d’aquesta cabana i submergir-se en aquest mon verd i silenciós i escoltar el silenci i respirar i estar esbrinant que passarà, doncs, només un ocell, l’aigua molt suau d’un rierol que precisament et fa adonar del silenci... ara quan he tornat algú em va preguntar “i que feies allí? Llegies? Anaves a caminar?”  doncs no, vaig estar molts moments al mig d’aquell mon verd escoltant i a mes tret de la família (que estava en un altra casa) no hi havia ningú, però ningú,  be, alguna visita... com en un conte de fades a la nit venia puntual un gripau davant mateix de la porta, podia ser un príncep ?  mes aviat vaig pensar amb el Senyor Rana del conte del Murakami, però no va dir res aquest Rana no feia cap soroll ni articulava cap paraula, clar era el mon del silenci... això si pels voltants al vespre sortien els cavalls a pasturar i de quant en quant es sentia renillar, tot plegat es va crear una atmosfera com irreal, de somni... be, de conte !!!