divendres, d’octubre 28, 2011

sensacions i vivències diverses























Bona nit Bloc,

Sensació d’estar-me ofegant (casi) mentre veig els meus pulmons en una pantalla i com uns cacharros es van passejant per allí, sort que darrera meu tinc unes mans afectuoses que em diuen, ja acabem... desprès he sortit victoriosa de la prova...

També aquesta setmana he après a auto punxar-me... coses de la salut.

El soroll terrible i allò rodant damunt meu i va haver un moment que em va semblar que estava a punt de la hivernació i que despertaria en un altre planeta...

El que m’agrada mes es fer allò del E.T. amb el dit il·luminat i dient “Mi casa”.

Altres vivències... ahir a l’estrena dels “Cellers que dansen “ vídeos fets dins dels preciosos cellers modernistes que tenim per aquí amb creadors del territori.

I demà la gran cita !!! primera trobada de Igers... ens veurem les cares!!! Els igers som aquesta gent que compartim dia a dia jo diria que minut a minut les nostres vides amb les nostres fotos via Instagram aquest fenomen que ara ja es mundial... i haurà concurs i premis per les fotos presentades, aquesta que t’ensenyo es meva.

En pots veure moltes mes a:http://fotolemeleme.blogspot.com/

Em deixava “Club de Lectors” vam fer una dissecció exhaustiva de “L’edat de la innocència” de la Edith Wharton, es divertit i sorprenent la manera que tenim les persones de llegir un mateix text i entendre’l tant diferent, m’agrada copsar altres formes encara que moltes vegades no hi estic gens d’acord... i va haver un moment que un company va treure allò de la “magdalena de Proust “ ai, deumeuquinacreu em va sortir un estirabot que desprès n’hem vaig re penedir, però es que ja està be sembla que el bo del Marcel només hagi escrit això... crec que molta gent s’haurien de documentar una mica abans de donar opinions.

Fins aviat,

dimarts, d’octubre 18, 2011

dilluns, d’octubre 10, 2011

Interiors exterioritzats























Els homes del temps i altres espècies o tots som bitxos

Bona tarda Bloc,

Per l’interior dels meu cervell i altres llocs, es mouen pensaments, idees i sentiments que potser mai explicaré a ningú i es que crec que tampoc interessen massa però que cada moment estan presents en la quotidianitat, son coses que molt sovint em fan riure, altres que inquieten o que em produeixen perplexitat...avui tinc ganes que surtin al exterior... fem teràpia blocaire ?

A veure dic “els homes de temps”, vet aquí, a mi em produeixen la sensació de que sinó poden anunciar catàstrofes, aiguats, terratrèmols ect. no estan contents, com un bon tsunami no hi ha res, o un huracà i sobre tot les advertències “vagin en compte” com si un pogués fer massa cosa amb les forces de la natura, hi ha un a la tv3 que potser es l’únic que es salva (es mes moderat) que es el Toni Nadal... recordo que ja fa uns anys el llavors home del temps l’Alfred Rodríguez Pico va anunciar “UNA GOTA FREDA” amb un to tant apocalíptic que la gent es vam quedar una mica espantats, llavors la família vivíem a uns 10 Km. de la Ciutat i com que vam tenir que agafar el cotxe els coneguts ens deien “ us heu atrevit amb el temps que han anunciat ? total que el senyor A.R.P. l’endemà va tenir que sortir a la televisió ha demanar disculpes... home, doncs sí que va ploure una mica però ningú es va ofegar. Penso que potser el “sumun “ per un meteoròleg fora pogué anunciar la fi del mon a base de llamps i trons.

Un altre espècie que em crida l’atenció son les caixeres dels Supers... resulta que un procura omplir el carro d’una manera racional, primer les llaunes, la llet, o sigui el pesant i va posant segons la fragilitat del producte per acabar amb el pa, la bossa de patates fregides i els iogurts si es el cas, però vet aquí arribem a la caixa i encara que amb tota la cura possible vas anant col·locant les coses de forma que no es xafin, no se com està fet però la cinta corra, pit, pit i veus que el pa va parar sota les llaunes de cervesa, damunt dels iogurts hi ha la botella del Fairy i que unes mans van anant empenyent les coses fins que al final es fa una muntanya i que tot plegat sembla un nyap i desprès el total i et tornen el canvi amb un munt de papers que no tens temps de desar perquè ja està baixant la riada del següent comprador... això ho trobo odiós i mes d’una vegada he estat a punt de no pagar i deixar la compra... per això quant haig de comprar molt de fato ho faig per Internet però no a qualsevol Super doncs ni ha alguns que també son força destralers i la compra arriba com arriba, ara però en tinc un que aquest si que es SUPER fins hi tot l’endemà et truquen per que valoris la seva feina.

Be, bloc no tinc mes temps un altre dia continuarem amb el tema, ui, queda molt, hi ha els de les frases celebres, els “amics”, els dels “pps”, l’estil perruquer, els que criden per Internet... en fi que “tots som bitxos “ la frase preferida de l’Alexis i meva i que ens fa riure molt.

Fins aviat,

divendres, d’octubre 07, 2011

El primer miracle des del mes enllà ?























Bona nit bloc,

Una cosa molt curiosa acabo de viure... resulta que abans d’ahir i sense cap motiu aparent una funció del meu Iphone es va espatllar... be, que fas? Doncs trucar a Apple per mirar de arreglar-ho, molt amables contesten i diuen que segueix unes instruccions per tal de fer la reparació (això sí pagant un plus a banda ) comencem, que si aquest botó, que ara ves a “ajustes “, que ara desactiva el no se que, que ara activa el no se quantos i el no se quintos, ectr. Com que la cosa s’allargava i no es solucionava i jo tenia coses urgents a fer, els hi vaig dir que si podíem continuar mes tard, em van dir que cap problema que em donaven un número per la incidència i que podíem continuar quan a mi m’anés be... vaig pensar demà continuarem, vaig agafar la bossa corrents per marxar i pataplas l’Iphone cau a terra... maldicióóóóóóóóó !!! l’agafo amb tot el respecte del mon pensant el pitjor i Oh miracle el Iphone estava arreglat !!! Ara penso que ahir el bo de Jobs se’n va anar cap allà... pot ser que sigui el seu primer miracle des de la seva nova ubicació? Aquí ja na fet molts de miracles amb la tecnologia... a portat a la realitat el mon de la ciència ficció.

Conclusió si un dia d’aquells que tot surt al revés i el mòbil s’espatlla abans de portar-lo a reparar tira’l per terra o dona-li un copet... recordo que quan era petita a casa teníem un maquina de fer cine que es deia alguna cosa com “Pate baby” i que quant no funcionava li donàvem un cop d’espardenya i tot solucionat, es veu que això continua sent efectiu oi? O be, si l’aparell es de Apple diga-li a Jobs que et tiri un cable ok?

dimarts, d’octubre 04, 2011

Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me

Bona tarda Bloc

Aquí et poso el vídeo on el mateix Gerard Guix explica de que va la seva novel·la que fa un parell de dies que acabat de llegir... home, ell fa una bona propaganda es natural es el seu llibre, escoltant el que ell diu sí que hi ha algunes coses que hi estic d’acord però a pesar de que el trobo molt ben escrit crec que el gran misteri que et fa seguir tota l’estona al final només es un espècie de bluf i que hi ha situacions que queden per resoldre, estàs esperant que serà i doncs res es com si l’autor s’hagués oblidat... en fi potser es que no l’he acabat d’entendre i també he trobat bastants cites, referencies una mica com per fer-se l’interesant.

Fins aviat,