divendres, de juliol 30, 2010

Solamente una vez















Bon dia Bloc,

Sento que algú canta al carrer, un home, una guitarra i “solamente una vez” la cançó diu alguna cosa de la esperança i penso quanta esperança hi deu haver posat aquest bon home amb la seva interpretació, de moment només li fa cas una nena que segueix amb entusiasme la seva actuació, la demés gent del bar ni s'immuten... l’esperança a fracassat l’home amb la seva guitarra sen va “con la música a otra parte”... ho trobo una mica trist ... es allò de la indiferència ?



dilluns, de juliol 26, 2010

Stitches
























Bona nit Bloc

La historia que explica en David Small en aquest magnific llibre il·lustrat es en realitat una autobiografia però jo no ho descobert fins al final i la veritat es que m’ha impactat i això m’ha portat a “investigar” per la xarxa... una historia una mica terrible però amb final bastant feliç diria jo....

Un article d’opinió per Jaume Salvà


dijous, de juliol 15, 2010

escric damunt del mar...















Hola Bloc,

Aquests dies no t’escric massa i es que escric damunt del mar, damunt de la calor i les paraules s’esborren, s’esvaneixen, per això passo per aquí perquè em guardis el record d’aquests moments de somriures i també de suors, un altre estiu, diferent, encara que de vegades no ho sembli, el viatge de la vida no para mai en aquest moment estic viatjant per la part fosca del univers amb tota la bellesa dels seus punts lluminosos...

I parlant de punts lluminosos... Primo Levi aquest magnífic escriptor m’ha fet donar compte de la quantitat de punt vermells que hi ha en la meva vida en un dels seus fantàstics relats, es sorprenen la seva imaginació... es molt divertit, la maquina de fer poemes, la bella dorment congelada, els caçadors d’ànimes; te un punt que em recorda a Perucho, que ja saps que m’agrada molt.



dissabte, de juliol 03, 2010

Otra vez en la carretera

Bona tarda Bloc,

Aquests dies he estat llegint “Otra vez en las carretera” de Cesare Fiume, l’autor relata el seu viatge que va fer seguint les rutes de Kerouac, en “El camino”, l’he trobat interessant ja que gràcies a la xarxa ara, es pot accedir en un moment als poetes que es citen, a les músiques i a molta informació sobre la “Generació Beat “ que tan van influenciar a la societat i que crec que encara hi està present.

Bob Dylan


dijous, de juliol 01, 2010

No soc de Barcelona però....


















Bona tarda Bloc,

Doncs sí com ja saps no soc de Barcelona però es veu que ho semblo, vaig a la Capital de quan en quan i no se perquè sempre i ara ja em fa com a gràcia que hi hagi algú que em pregunta una adreça, una línia de Metro o un itinerari de Bus, i el mes bo es que jo no soc cap experta en el tema però dona la casualitat que el que em pregunten ho se. El colmo va ser una vegada que un senyor em va preguntar una adreça i tot i que estaven molt lluny del lloc i a mes descol•locats va donar la coincidència que jo anava al mateix carrer, a la mateixa casa i al mateix pis...
Avui ha tornat a passar, he pernoctat poques vegades a hotels a Barcelona però mira per on el que m’han preguntat hi havia dormit.
Res, coses, que passen...