dissabte, de gener 31, 2009

Meme dels 7















Bona nit Bloc,

Doncs, sí, avui dissabte 31 de gener del any 2009 al obrir l’ordinador i baixar el correu, m’he trobat un mail del Pere de ca el Saragatona que em deia que si em venia de gust fes aquest “meme 7” que corre actualment pel mon dels blocs. Be, penso, - m’he hi puc negar a fer-lo?, una cosa que em demana el Pere?- crec que no, i tot que no entenc massa de que va l'assumpte, em disposo a fer quelcom... primer s’ha de fer un enllaç al bloc del qui t’ho envia (de moment això ja està), segon: compartir 7 plaers personals. Jo he triat els 7 llibres que potser m’han agradat mes o els que m’han produït mes bones vibracions i que encara els trobo completament vàlids.
La Odissea (Homero)
La Divina Comèdia (Dante)
Casa de Campo (José Donoso)
A la recerca del temps perdut (Marcel Proust)
Els diaris de Anaïs Nin (Anaïs Nin)
Delirio ( Laura Restrepo)
Leviatan ( Paul Auster)
Be, ara ve allò de passar el meme a 7 blocaires i els guanyadors sooooooooooooooon:
Basar de les espècies
Yur
Nomades del vent
Waipueduca
Connexions

Violette Moulin
Tens un racó dalt del món
Seguidament els hi comunicaré el seu “premi”.

divendres, de gener 30, 2009

La cabeza de Alvise
















Bona nit Bloc,
La novel·la “La cabeza de Alvise” de l’escriptora Lina Wertmüller, es un d’aquells llibres que fa anys i anys que roda per casa i que ja venia de la biblioteca bastant complerta del meu Pare i que m’he cansat de treure-li la pols dia rere dia o mes ben dit cada vuit o deu mesos segons la mandra... ara fa un parell de setmanes vaig treure’l de la prestatgeria mel vaig mirar i olorar i vaig decidir que ja era hora de llegir-lo, tot i que el títol no em cridava massa, vaig començar la lectura i ha resultat ser un llibre molt divertit, ben escrit i com diu a la contraportada cruel i romàntic...no en va, la Lina es tot un personatge sobre tot en el mon del cinema.
El llibre tenia dues curiositats oblidades, un resguard d’una butlleta de loteria (no es va comprovar si havia tocat?) i un embolcall de un bombó “Mozartkugel” (qui se’l va menjar?) com van anar a parar allí? Algú mentre llegia el llibre es menjava el bombó? Després va allisar molt be el paper d’alumini i el va fer servir de punt de lectura? I la butlleta? Ja t’ho he comentat algunes vegades m’encanta trobar coses entre les pàgines dels llibres.

diumenge, de gener 25, 2009

Al vent...

















Bona nit Bloc,
Veus la foto? Així es com van quedar de rebolcades les meves pobres torretes desprès del huracà d’ahir, i a la foto no es veu tot... en fi, feia una mica de por.

dissabte, de gener 24, 2009

dilluns, de gener 19, 2009

dimecres, de gener 14, 2009

“El clan de l’ós de les cavernes”

Bona nit Bloc,
La proposta de lectura d’aquest mes de la Biblioteca de Tarragona es el llibre de Jean M. Auel de la saga, “El clan de l’ós de les cavernes” primera novel•la de la sèrie “Els fills de la terra”, sobre la vida dels nostres avantpassats durant l’última fase del període glacial, quan els homes de Neandertal i els Cromanyó compartien la terra.
La protagonista es l’Ayla una nena Cromanyó que desprès de quedar-se sola per un terratrèmol es recollida per un grup de gent de Neandertal i encara que primer no es massa ben rebuda per el clan, al final es acceptada tot i que no per tothom...el llibre fa de bon llegir encara que a estones potser hi ha una mica massa de descripció per exemple de les plantes...
Aquesta lectura va unida amb l’activitat actual del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i la seva exposició “Les dones en al prehistòria”, hi haurà conferencies sobre el tema, la projecció de la pel•lícula “El clan de l’ós cavernari”, sessió de comentaris per part dels lectors i també una visita guiada a la exposició.
Potser si que el llibre apropa una mica com podia ser la vida quotidiana en aquells temps.


dimarts, de gener 13, 2009

Venus de Gavà



















Venus de Gavà

Bona nit Bloc,
Quan anava tot passejant cap al Museu Arqueològic ha començat a ploure... anava a escoltar una catedràtica que tenia que parlar de la dona en la Prehistòria, en aquells moments no tenia ni idea de que el tema i la persona que impartiria la conferencia seria molt diferent del que jo em pensava... tampoc sabia que a Gavà tenen una Venus... de moment al veure que el tema del acte havia canviat he pensat- això serà un rotllo- per mira, no !! m’agrada’t, mai m’hagués imaginat que una figureta pogués donar tan de si. El conferenciant Josep Bosch Argilagós ens ha explicat la història de la Venus d’una manera amena i entenedora.

diumenge, de gener 11, 2009

NYOC o la realitat reinventada




















Hola Bloc,
Ahir a la tarda vaig anar a la inauguració de la exposició en homenatge al Guigui , i havia una gentada i la composició-presentació es molt xula, em va agradar veure molts cartells coneguts i va ser una grata sorpresa saber-ne la autoria. La idea i el muntatge ha estat promogut per el periodista i escriptor Ferran Gerhard íntim amic del Guigui.
Aquí et deixo un petit escrit que parla d’aquesta persona singular.
"Guigui, Vidal de Blas Palau, va néixer el 24 de gener de 1946 a França, a Saint­Sauveuren­Puisaye (Yonne), on s’havia refugiat la seva família fugint de la guerra incivil i del genocidi que la seguiria. La tirania i l’horror els van perseguir com una maledicció, però van esquivar, gràcies a Carme –més que una mare, perquè lluità fins a l’extenuació pels seus cadells– i l’ajut d’amics, les urpes de la pobresa. Morí el 19 de gener del 2008, gairebé 62 anys després, lliure, als afores de Tarragona, envoltat de pins, a unes pas­ses del seu estimat Mediterrani.
NYOC és una mínima mostra del talent d’un creador que atrapava somnis i que adorava les idees per damunt de qualsevol altra cosa. Autodidacta, escultor de lletres, co­mençà a treballar de molt jove a Publicidad Egea, després de sortir per cames dels Herma­nos, del Col·legi La Salle. A principis dels anys seixanta, volà a Barcelona, però l’estada a Alas Publicidad fou fugaç. Tornà a Tarragona i, des de llavors, col·laborà com a grafista amb la majoria d’agències del moment. També ho va fer amb les impremtes Pijoan i Arrels, entre altres, i va obrir els seus enyorats estudis­tallers. Compatibilitzà la feina amb el diver­timent perquè, per a un franctirador com ell, era un crim viure sense fer­ho. La irrupció de la informàtica el va arraconar cap als anys noranta i el va convertir en una espècie en extin­ció. Va resistir, és clar, la revolució digital, però sabia que no conqueriria el Palau d’Hivern. La feina, baixà. Encàrrecs d’amics, portades de llibres i –com que en el seu genoma hi reg­nava la generositat– dibuixos regalats i cartells gratuïts per a col·lectius i entitats de tota mena, el van mantenir els darrers temps, amb els ulls sempre oberts i el bigoti tapant­li el somriure, ben dret a la trinxera. Se’n va anar, sense soroll. Amb discreció. El seu comiat és aquesta exposició que permet recuperar una de les seves màximes més preuades: “Cal reinventar sempre la realitat... nyoc!”
Ferran Gerhard

divendres, de gener 09, 2009

Altres límits dardians




















Hola Bloc !!!
Continuo “investigant “ publicacions de revistes antigues i en una del any 1998 he trobat un escrit que sota el títol “ Altres límits dardians” una tal jaka dona consells de regals que sempre s’encerten segons el signe del zodíac, he rigut bastant de les bajanades que diu:
Estimats amics,
Novament estic amb tots vosaltres i he pensat que, més que esbrinar el futur amb els tarots, el millor seria ajudar-vos una mica amb les cabòries de triar un regal per a la vostra parella o els amics, en alguna data assenyalada.
Recenment, he viajat al monestir de “Kunkanfum” situat a la regió oriental de baix Tibet, i he tingut l’ocasió de consultar el famós llibre prohibit “Regalum segurum. Que regalatum segum signum zodiacum?, o sigui que preneu nota.
Si el regal que vols fer, va dirigit a un:
Àries: res millor segons la saviesa Kukam que un cadenat vell i rovellat per poder-lo llençar directament a la brossa.
Taure: un llibre ben gruixut però en blanc –estalvia la feina de llegir-lo.
Bessons: per despertar la intuïció, unes bones castanyoles.
Cranc: un bon paper d’estrassa arrugat –dóna bon humor.
Lleó: qualsevol cosa –una pizza, un entrepà o un moxo.
Verge: una capseta que no es pugui obrir –els encanta el misteri.
Balança: per parar l’erotisme “desenfrenat” d’aquest signe, uns quants botons diferents.
Escorpí: tan artístic !, una olla per fer barreges.
Sagitari: viatger empedernit, un rotllo de filferro.
Capricorn : una palangana –se senten elegants.
Aquari: un compàs d’espera i unes pinces de la roba.
Peixos: una sala de bany –si no ens arriba el pressupost... llavors una escombreta de vàter.
Si seguiu aquests petits consells de la saviesa Kukam, segur que triomfareu. Res. Bon any !!!
Jaka

divendres, de gener 02, 2009

Tovallola de foc



















Bona tarda Bloc,
Estic remenant i endreçant papers i he trobat en una revista “D’ard” del any 1997, aquest poema de la Rosa Comes, que sempre m’agrada’t molt i he pensat que t’agradaria llegir-lo.


Tovallola de foc.
El sol ardent cremava
Un cos ardent. El meu.
Sense el vent ni la ment;
Tan sols el nervi al pit
I al lloc que no es pot dir.


L’espatlla prenia la llum
I em feies sentir com un fruit.

Tovallola de foc.
La pell dolça encenia
un desfici. El meu.
Sense temps i a l’extrem:
el nervi em treus del pit,
del lloc que no es pot dir.

L’espatlla prenia la llum
I em feies sentir com un fruit.